masala és barreja d'espècies

Una inversió milionària en benefici de la UGT

Situada al costat de l’Hotel Barceló, la seu, que el sindicat UGT va inaugurar l’1 de maig del 2010, és obra de l’estudi d’arquitectura Martorell-Bohigas-Mackay. L’edifici va costar 11,6 milions d’euros i suma més de 9.000 m² en una construcció blanca en forma de lletra ela que delimita la plaça dedicada a Manolo Vázquez Montalbán.

 

 

El 17 de setembre del 2018 va expirar el conveni que regulava la cessió gratuïta a la UGT de l’edifici d’oficines de la Rambla del Raval, propietat de l’Ajuntament de Barcelona. A preguntes de Masala sobre la cobertura legal de l’actual presència del sindicat a l’edifici municipal, el secretari d’administració de la UGT-Catalunya, Josep Maria Violant, ens respon que «estem treballant» en un nou conveni. D’altra banda, des de l’Ajuntament ens diuen que «no s’ha fet cap actuació respecte a la UGT en tant que ocupant actual, atès que estem en negociacions amb l’Estat per desbloquejar la possible compra de l’edifici».

Un acord fallit a quatre bandes

Aquesta «possible compra» de l’edifici d’oficines de l’Illa Robador per part del Ministeri de Treball és un compromís adquirit fa gairebé una dècada fruit d’un acord a quatre bandes entre el mateix ministeri, l’Ajuntament de Barcelona i els sindicats CCOO i UGT que establia un preu ajornat de 10,3 milions d’euros. Segons fonts municipals, «l’Ajuntament feia de pont» en una operació immobiliària en què el ministeri havia de vendre l’edifici sindical de Via Laietana i, després, comprar dos espais destinats a ser les seus futures de CCOO i UGT.

Segons Josep Maria Violant, l’origen del trasllat a la Rambla del Raval van ser les males condicions de l’edifici sindical de Via Laietana, on la UGT ocupava uns 2.500 m2. Segons el secretari d’administració del sindicat, el despreniment d’un tros de façana l’any 2006 i els problemes estructurals van fer que el ministeri plantegés la possibilitat que s’hagués d’abandonar l’immoble. Aleshores, «CCOO i nosaltres comencem a parlar i entre les opcions que es posen sobre la taula hi ha la cessió d’un terreny per a CCOO al 22@ i a nosaltres ens diuen que hi ha aquest edifici». Violant es refereix, d’una banda, a la finca de propietat municipal situada al carrer Veneçuela 30-40 i, de l’altra, a l’edifici d’oficines de la Rambla del Raval que, aquell mateix any 2006, havia començat a construir l’empresa público-privada Focivesa.

Sobre el terreny del carrer Veneçuela, el consistori va arribar a constituir un dret de superfície a favor del Ministeri de Treball, però la venda de l’edifici de la Via Laietana no es va produir mai i la construcció d’una nova seu per a CCOO va quedar descartada. En el cas de l’edifici d’oficines de la Rambla del Raval, les obres van finalitzar el 2008 i, segons expliquen des de l’Ajuntament, «l’Estat s’havia compromès a comprar la finca però no es va lligar bé». Sobre el perquè l’Ajuntament de Barcelona va acabar essent propietari d’un edifici que va costar a les arques municipals 11,6 milions d’euros, tant la UGT com el consistori ens remeten al fracàs de l’operació prevista en l’acord a quatre bandes.

L’aposta de Joan Clos

Tanmateix, tal com explicava Josep Maria Álvarez, l’exsecretari general de la UGT-Catalunya, el febrer del 2006 a La Vanguardia, cal anar força més enrere en el temps per trobar l’origen d’aquesta història. Segons Álvarez la primera persona que va apostar pel trasllat del sindicat a «una seu en millors condicions» va ser Joan Clos durant la seva etapa com a regidor president del districte de Ciutat Vella. En aquells anys, i com a resultat de l’aplicació de la Llei de Patrimoni Sindical del 1986, la UGT tenia repartides les seves dependències a Barcelona entre dues seus propietat del Ministeri de Treball: la principal, a la Rambla de Santa Mònica número 10, i l’altra, a la Via Laietana números 16-18, dos edificis antics que no encaixaven amb la imatge de modernitat que el sindicat volia projectar.

Aquest desig de modernitat, tant propi de l’època, el compartia també el tàndem Joan Clos-Xavier Casas, que havia aterrat a Ciutat Vella l’any 1987. La parella venia de treballar plegada a la regidoria de Salut de l’Ajuntament i arribava al Districte amb l’encàrrec d’exercir el paper de «direcció executiva» del procés de reforma urbanística previst als seus barris.

El projecte Illa Robador

Va ser sota el mandat de Clos al districte que va sorgir el projecte de l’anomenada «Illa Robador», una superfície de més de 12.000 m2 de sòl ocupada per 50 edificis que l’Ajuntament va anar adquirint a partir de l’any 1990 amb l’objectiu d’enderrocar-los.

El darrer veí expulsat de l’àrea afectada pel projecte de l’Illa Robador va ser el propietari del bar Ciutat Vella, al carrer de Sant Rafael. Després de rebutjar les condicions imposades per Focivesa i de rebre innumerables pressions, va acabar essent desallotjat el febrer del 2004 amb la presència de nombrosos contingents policials que van arribar a efectuar càrregues contra les veïnes solidàries.

La creació d’aquest nou «conjunt urbà» no estava prevista al Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Raval aprovat l’any 1985, sinó que va néixer per «compensar» la pèrdua de zona verda derivada de la decisió d’instal·lar la Facultat de Geografia i Història de la UB davant de la Casa de la Misericòrdia.

L’Illa Robador es presentava com una gran operació urbanística de «descongestió» i «regeneració» del centre del Raval en què, segons explica l’antic cap de comunicació de Focivesa Martí Abella al seu llibre Ciutat Vella. El centre històric reviscolat, es van escollir «els operadors dels diferents usos que han estat considerats adequats per estimular el desenvolupament social i econòmic de la zona».

Les condicions de la UGT

Consultant l’hemeroteca podem veure que, tan aviat com l’any 2001, la UGT ja apareixia com un dels ocupants previstos per a l’Illa Robador. «Barcelona promou al Raval un hotel i la seu d’UGT», titulava La Vanguardia un article del 23 de març del 2001 on es deia que «fonts municipals han revelat que les negociacions (amb el sindicat) ja estan molt avançades».

El novembre del 2002, sota el títol «Raval, último salvavidas», el mateix diari informava que la UGT «té previst instal·lar la seva seu nacional a l’Illa Robador» i afegia que el sindicat «està negociant un preu adequat amb l’Ajuntament».

Al llarg dels següents anys, diverses notícies publicades a diferents mitjans continuaran donant per fet que l’edifici d’oficines de l’Illa Robador estava destinat a convertir-se en seu de la UGT. Tanmateix, un article d’El País el juny del 2005 titulat «UGT condiciona el trasllat de la seva seu a Illa Robador a què el canvi li surti gratis» afegia una nova variable per fer possible la mudança a la Rambla del Raval. L’article recordava que el sindicat mantenia la predisposició a traslladar-se a l’edifici d’oficines que, «inicialment, estava previst que fos ocupat per UGT», però afegia unes declaracions d’Álvarez on aquest advertia que «el sindicat no disposa de fons per aquesta operació».

La sortida proposada per l’aleshores secretari general del sindicat passava per un acord entre el Ministeri de Treball i l’Ajuntament i consistia en una permuta entre la seu de la UGT de la Rambla de Santa Mònica, que forma part del Patrimonio Sindical Acumulado gestionat pel ministeri, i el futur edifici d’oficines que Focivesa havia de construir a l’Illa Robador.

La peça es tancava citant «fonts de Focivesa» que afirmaven que, amb independència del que passés amb el sindicat, l’edifici d’oficines es construiria: «Després ja es veurà si s’aconsegueix arribar a un acord amb UGT o si l’espai s’acaba comercialitzant d’una altra manera».

Focivesa n’assumeix la construcció

De fet, el 12 de novembre del 2004, el Consell d’Administració de Focivesa, la societat público-privada que representava l’Ajuntament de Barcelona en el si de la Junta de Compensació de l’Illa Sadurní, ja havia decidit assumir la construcció de l’edifici d’oficines de la Rambla del Raval.

L’edifici, aixecat íntegrament sobre una parcel·la propietat de l’Ajuntament, tindria un preu final d’11,6 milions d’euros més l’IVA. Pel seu finançament, el consistori va aportar 4,5 milions d’euros i Focivesa, la resta.

Tanmateix, a les memòries de Focivesa dels anys 2007 i 2008 s’explica que l’empresa «recuperarà el valor de la inversió efectuada mitjançant la venda futura de l’edifici d’oficines». Un aclariment necessari per garantir la tranquil·litat dels accionistes privats de Focivesa (Caixa Bank, BBVA, Catalunya Caixa, Telefónica i Saba Aparcamientos) que ostentaven la propietat del 40% del capital de l’empresa.

L’estiu del 2008, amb l’edifici gairebé enllestit, La Vanguardia ens fa saber de nou la bona predisposició de la UGT per fer el trasllat. Així, aquell juny podem llegir que «al costat de l’hotel es continua treballant en l’edifici comercial en forma de ela. Fonts d’UGT van remarcar que ells mantenen el seu desig de traslladar allà el seu domicili. La darrera paraula la té l’Ajuntament». I, encara, el 17 d’agost del mateix any, una breu nota de l’agència EFE explicava que «UGT de Catalunya ha optat finalment per traslladar la seva seu de la Rambla de Santa Mònica a la del Raval de Barcelona, segons va declarar ahir el secretari general del sindicat, Josep Maria Álvarez».

El primer conveni

El maig del 2009, el Ministeri de Treball va fer públic el concurs que havia de permetre vendre l’edifici de Via Laietana. La convocatòria no va obtenir els resultats esperats i el 5 de juliol es declarava desert el concurs. L’operació a quatre bandes per buscar noves seus per a CCOO i UGT quedava aturada, però aquest daltabaix no afectaria la UGT.

I és que, el 13 de maig del 2009, la Comissió d’Hisenda i Pressupostos de l’Ajuntament ja havia aprovat inicialment un «conveni amb la UGT relatiu a la cessió gratuïta de l’ús de l’edifici situat a la Rambla del Raval núm. 29-35, per un termini de tres anys, a fi de destinar-lo a seu i dependències sindicals».

Aquest primer conveni entre la UGT i l’Ajuntament es va acabar formalitzant el 29 de juliol del 2009, amb «la presència del Subsecretari de Treball i Immigració». Les condicions de l’acord es concretaven en la cessió gratuïta de l’edifici de la Rambla del Raval durant tres anys i en què l’Ajuntament es faria càrrec de les obres d’adequació.

L’Ajuntament compra l’edifici

El 20 d’octubre del 2009, quan ja havien passat més de cinc mesos des de la cessió gratuïta de l’edifici a la UGT, l’Ajuntament va adquirir la quota de participació de Focivesa per una mica més de set milions d’euros i el consistori es convertia en el propietari únic de l’edifici.

En el document que recull l’acord de compra amb Focivesa, signat pel tinent d’alcalde Ramon García-Bragado i el director general de l’empresa, Xavier Valls, no hi apareix cap menció a la UGT sinó que es fa constar «que l’Ajuntament de Barcelona està interessat a disposar de l’immoble per tal de destinar-lo a ubicar-hi oficines administratives».

1,9 milions d’euros per obres d’adequació

Per pagar les obres d’adequació, l’alcalde Jordi Hereu (PSC) va aprovar, el 6 de març de 2010, una modificació de crèdit del pressupost del 2010. El decret d’alcaldia establia que els diners, 1,9 euros, es farien arribar a la UGT com a transferència de capital.

Tretze dies després, es signaria un conveni entre l’Ajuntament i el sindicat que tenia per objecte «una aportació financera de l’Ajuntament de Barcelona a la UGT per a la realització de les obres d’adequació a la finca situada a la Rambla del Raval 29-35, que va ser objecte de cessió d’ús a l’organització sindical, a fi de dotar-lo d’unes condicions adequades d’ús i gaudi».

L’acord el signen Josep Maria Álvarez, com a secretari general de la UGT-Catalunya, i el tinent d’alcalde Ramón García Bragado. També hi va participar Jordi Casas, secretari general de l’Ajuntament, com a fedatari i assessor legal preceptiu.

Des de la UGT ens expliquen que «l’Ajuntament va fer una valoració del que considerava que costarien aquestes obres. En lloc de fer-ho ells ens van donar el pressupost que ells van considerar perquè nosaltres féssim tota l’obra interior d’adequació. De fet, l’obra va acabar costant més diners, que vam pagar nosaltres».

Tot va bé, si acaba bé…

El 17 de setembre del 2012, quan l’alcalde de Barcelona ja era el convergent Xavier Trias, es va signar un nou conveni entre l’Ajuntament i la UGT per la cessió del mateix edifici. Les condicions eren idèntiques però el termini passava a ser de tres anys, prorrogable per tres més. Avui, més de sis anys després i amb el conveni caducat, el sindicat segueix ocupant l’edifici municipal.

Al cap i a la fi, la UGT va aconseguir una seu nova de trinca sense abandonar la Rambla de Santa Mònica (edifici que encara avui el CADCI reivindica com a propi) i Focivesa va culminar amb èxit l’Illa Robador, la primera operació, en paraules de Martí Abella, realitzada «amb criteris de recuperació de plusvàlues»(1). Per la seva banda, l’Ajuntament va gastar, sumant els costos de construcció i d’adequació, 13,5 milions d’euros, dels quals, si algun dia s’arriba a concretar la compra per preu anticipat per part del ministeri, en recuperarà, segons contempla la previsió del marc financer 2019-2021, només 10,6.

Notes:

(1) Sobre aquest tema podeu llegir l’article «Un milió d’euros de beneficis per als accionistes privats de Focivesa», publicat a Masala l’any 2013.